skip to main |
skip to sidebar
Avui al seminari hem començat a introduir-nos en el tema de l'educació. Hem llegit un article que es titulava: Els nens tenen el dret de ser nens.
L'article, ens parlava dels drets dels nens, i en citava 9:
· Dret a conèixer el valor d'un "no".
· Dret a mirar la tele una estoneta, i a mirar-la acompanyats.
· Dret a no saber nedar, ni anglès, ni música, ni ballet, ni bàsquet, ni kàrate...
· Dret a avorrir-se.
· Dret a saber què és la tristesa.
· Dret a caminar pel súper sense donar trompades amb el carretó a la gent gran.
· Dret a tenir uns adults al costat que no llencin les burilles del cendrer del cotxe al mig del carrer.
· Dret a ser escoltats.
· Dret a conèixer que hi ha uns límits.
La meva reflexió sobre aquest article, m'ha fet tornar a l'època de quan era un nen, que moltes vegades no entenia el perquè d'un "no", el dret d'avorrir-se, jo mai em volia avorrir, però no pensava que si no m'avorria no feia saltar la meva imaginació, i això ho considero indispensable per a una criatura.
Amb el dret de no saber nedar, ni anglès, ni música... crec que es un pèl estricte, ja que sempre ajuda fer alguna activitat extraescolar, depenent del nen i de l'edat, mes o menys hores setmanals, però així el nen es relaciona amb altres nens que no son els de la seva classe i aprèn coses que en un futur el poden ajudar.
Jo crec que es deixa el dret a divertir-se, perquè els nens son nens, i si no es diverteixen de petits, quan ho faran?