miércoles, 30 de diciembre de 2009
Recitació
Les recitacions consistien en, davant de tota la classe, explicar de memòria un conte, un poema, un monòleg...
Una manera molt interessant de posar en pràctica el llibre “Com parlar bé en públic” i de manera individual, perquè fins ara, tot ho havíem fet en grups.
Les recitacions dels meus companys han sigut unes bones recitacions, tan sols crec que es diferenciïn en el control personal dels nervis. Tots ens hem preparat una bona recitació, però els nervis ens afecten i ens pot sortir millor o pitjor, un tema que cadascú ha de procurar millorar segons ho necessiti.
Jo he recitat un conte, un conte infantil que des de ben petit que m’agrada. El conte es el d’en cigronet, un noiet tan petit com un cigró, però astut com una guineu.
Com en la majoria d’exposicions orals, hem agut de fer una autoavaluació, amb l’ajut del vídeo que un company ha d’haver fet quan fèiem la nostra recitació. El fet de veure el vídeo m’ha ajudat a veure els errors corporals, dels que no n’ets tan conscient durant la recitació.
Debats
Primer de tot ens hem d’ajuntar en grups de 10 persones, i dintre d’aquest grup, fer meitat i meitat, 5 persones que defensaran el SÍ del tema triat i les altres 5 defensaran el NO. Cada grup tindrà un capità que serà l’encarregat d’organitzar la preparació del debat, un mínim de tres oradors, que són els encarregats d’exposar els arguments de la defensa, i la resta seran investigadors, que són els que podran fer preguntes als oradors de l'altre equip.
El debat ha d’estar dividit en 4 parts, introducció, arguments, contrarguments i conclusions. (Cada part ha de tenir una durada de 3 minuts).
Feta l’explicació del debat, procediré a explicar les sessions dels debats a classe.
Primer, parlar sobre els temes dels debats, dir que tots eren interessants i que ens influeixen en la nostra futura vocació, ser mestre. Això ens ha ajudat a fer una bona recerca i plantejar uns bons arguments per als debats.
I en segon lloc, parlar sobre els debats en si, i comentar que crec que tots hem fet un bon treball, una recerca i estructuració correcte de la informació i una bona preparació per a l’exposició dels debats.
Finalment havíem de fer una autoavaluació conjunta del grup, el que ens ha permès veure i comentar els defectes que hem tingut en la nostra realització del debat, en el meu cas, defensar el NO a la utilització dels uniformes.
martes, 29 de diciembre de 2009
Territori
L’exposició “Territori” és el treball conjunt entre les assignatures de mòdul COED i TIC, en la que havíem de fer una exposició lliure amb l’eix temàtic Territori i amb una durada de 6 minuts (amb un minut de marge).
l’objectiu de l’exercici consistia en realitzar una bona exposició oral complementada per un bon suport audiovisual com és un power point.
L’Edu Muñoz i jo hem fet l’exposició sobre el “Territori Extraterrestre”, un tema inventat, però imaginatiu per tal de que l’exposició fos més divertida i interessant.
Fent clic aquí podreu observar el nostre power point
Per a fer-lo vam contemplar els consells de com fer un power point obtinguts a la classe de TIC, i per a l’exposició, ens vam centrar en el llibre “Com parlar bé en públic”.
L’activitat tenia una altre part pràctica, en la que havíem d’avaluar les exposicions dels nostres companys amb unes guies sobre els aspectes a tenir en compte.
Realitzar aquesta exposició ho valoro molt positivament, ja que hem dut a la pràctica les tècniques obtingudes al llibre “Com parlar bé en públic” i realitzar l’ajut tecnològic pertinent. El fet de realitzar-la per parelles, també ens ha ajudat en la mesura d’aprendre a organitzar-nos, d’aprendre a treballar de manera conjunta i no individual.
Cal dir que he realitzat una sola entrada referent a les exposicions, perquè no he considerat necessari realitzar una entrada per a cada dia de les exposicions, ja que el que obtinc en veure les exposicions dels meus companys és un conjunt de totes les exposicions, no només d’una sola.
A COED ens han fet llegir el llibre “Com parlar bé en públic”.
Es tracta d’un excel•lent llibre per a convertir-se en un bon orador, ja que tracta tots els temes que cal tenir en compte per a fer un bon discurs, per a parlar bé en públic.
El llibre tracta molts temes diferents, des de l’expressió corporal fins a com elaborar un discurs, que dir, que no dir i com dir-ho.
Amés de la lectura, hem agut de fer un “resum” de llibre on hi poséssim els aspectes que creiem convenients per a tenir en compte a l’hora de realitzar qualsevol acte en públic.
Aquest treball el considero molt important pel fet que m’ha ajudat molt, m’ha fet veure aspectes que no tenia en compte a l’hora de preparar-me un acte en públic i com dur-lo a terme correctament.
he etiquetat aquesta entrada a les dues asignatures del mòdul perquè considero important la lectura d'aquest llibre per a les dues assignatures, no tan sols per a COED.
Anuncis i Guillermo Orozco
Amb els anuncis, el que hem observat ha sigut el fet que amb una càmera es poden transmetre moltes coses diferents d’una mateixa situació, és a dir, el càmera ens transmet el que ell ens vol transmetre sobre un mateix acte amb una diferent situació de la càmera, amb un angle determinat... però no tan sols amb els efectes visuals, sinó també amb repensades imatges i situacions com seria l’anunci del SEAT Altea.
Feu clic aquí per veure l'anunci.
La conferència de Guillermo Orozco va ser molt interessant, parla sobre la nostre actuació cap als infants, els hem de fer crítics, per poder veure des d’una perspectiva diferent el que ens volen transmetre, per veureu d’una manera crítica i no enganyadora.
Aquesta classe ha estat dinàmica i jo la descriuria com una mica filosòfica, perquè m’ha fet plantejar qüestions que anteriorment no m’avia plantejat, com la que nosaltres hem de transformar la ment d’un infant en una ment crítica per que pugui “defensar-se” de la societat.
La composició del text
La composició d’un text, ve guiada per tres elements: Planificació, Composició i Revisió.
-Planificació: consisteix en establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
-Redacció: consisteix en transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, en un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte, les característiques de la coherència, la cohesió, l’adequació, la correcció i la variació.
-Revisió: consisteix en avaluar el que hem escrit, decidir si s’adiu amb les nostres expectatives, i si convé, modificar el que sigui necessari per a millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.
El fet d’estudiar la composició escrita, ens farà millorar les nostres redaccions, i amb les tècniques també estudiades, podrem redactar textos més fàcil i clarament.
Els codis oral i escrit
escrit.
Tractant els termes des del punt de vista contextual observem que el canal oral és:
-Auditiu
-Serial
-Espontani
-Immediat en l’espai i temps
-Efímer
-Utilitza el codi no verbal
-Interactiu durant l’emissió del text
I que el canal escrit és:
-Visual
-Holístic
-Elaborat
-Diferit en l’espai i temps
-Durador
-No utilitza codis no verbals
-No hi ha interacció durant l’emissió del text
Un cop estudiades les diferències contextuals, estudiarem les textuals.
El canal oral:
-Marca les diferències dialectals
-Selecció menys marcada de la informació
-Poc gramatical
-Utilitza elements paralingüístics
-Estructures simples i breus
-Repetició lèxica
I en el canal escrit:
-Es solen eliminar les marques dialectals
-Selecció precisa de la informació
-Estructures gramaticals
-Pocs elements paralingüístics
-Estructures desenvolupades
-Evita la repetició lèxica
Havent tractat unes de les moltes diferències dels codis oral i escrit he pogut observar quines son les característiques de cadascun dels dos codis per separat i així millorar ambdós codis en el meu dia a dia.
Propietats Textuals
Les propietats descriptives són les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic i són la coherència, la cohesió i l'adequació:
-La coherència és la propietat textual que selecciona la informació rellevant de la que no ho és i estableix una relació lògica entre les diferents parts del text, tenint en compte la seva estructura.
-La cohesió és la propietat del text relacionada amb l'expressió. Es manifesta en les relacions i vincles que s'estableixen entre els diferents elements o parts del discurs i que permeten al lector o a l'oient interpretar-los amb eficàcia. S'estableix per mitjà de connectors, pronoms, sinònims, el•lipsis de subjectes...
-L'adequació és la propietat textual que marca el grau d'adaptació d'un text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietat dialectal i el registre.
Les propietats prescriptives són les que determinen les normes d'ús i són la correcció i la variació.
-La correcció és la propietat es reflecteix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística.
-La variació és la propietat textual que es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un discurs d'acord amb determinats valors socials.
Personalment, jo ja havia estudiat les propietats textuals, però mai va malament fer un repàs per recordar cadascuna de les seves característiques.
lunes, 28 de diciembre de 2009
La Descripció
La descripció és un mode d’organització del discurs que pretén representar lingüísticament tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als mes abstractes.
Podem distingir dues classes de descripció: l’objectiva i la subjectiva.
- Objectiva: L’autor adopta una actitud imparcial davant de l’objecte descrit i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles les característiques que millor el defineixen.
- Subjectiva: L’autor dóna la seva opinió sobre l’objecte descrit i sovint te una finalitat estètica.
L’estructura dels textos descriptius es la següent:
- Establiment del tema: Es presenta l’objecte com un tot.
- Caracterització: a través de la qual es distingeixen les qualitats, propietats i característiques de l’objecte descrit.
- Relació amb el món exterior: Tant pel que fa a l’espai com el temps, com el que fa a les múltiples relacions que es poden establir entre altres móns i objectes anàlegs.
En el moment de fer una descripció hem de tenir en compte diferents aspectes:
Idear: hem d’observar la situació, és a dir, intentar trobar les millors paraules per descriure l’objecte.
- Ordenar: hem de fer un esquema de les informacions que tenim.
- Textualitzar: consisteix en fer la redacció del text d’una manera clara, coherent i cohesionada
Però, a l’hora de redactar un text descriptiu, hem de tenir en compte:
- Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
- Verbs en present o imperfecte d’indicatiu.
- Paraules que descriuen impressions sensorials.
-Terminologia. -Definicions. -Enumeracions.
-Recursos expressius: Comparacions, metonímies, personificacions, al•literacions, etc.
El fet de treballar la descripció, ens ha donat els conceptes claus per descriure correctament, i no tan sols per fer-ho bé, sinó que també d'una manera més ràpida i senzilla.
Llegir, escriure, parlar i escoltar
Quatre habilitats lingüístiques:
Llegir és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Llegir = comprendre -> per tant, llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text. El significat que un escrit té per a qui el llegeix no és una rèplica del significat que l’autor va voler donar-li, sinó que és una construcció pròpia. Quan llegim ho fem per tal d’aconseguir un objectiu, sempre llegim per algun motiu o altre. Llegir també és un procés d’interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix ha de fer-se seu el text i relacionar-lo amb allò que ja sap, i ha d’adaptar-se al text transformat els seus coneixements previs en funció del que li aporta el text. Per últim, aquesta definició també ens mostra que llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continu. Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. A mesura que va llegint, el lector va verificant o refutant aquestes hipòtesis que ell mateix s’havia creat.
Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix un text significatiu.
Parlar consisteix en expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat, de forma coherent i clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
Escoltar és comprendre un missatge a partir d’engegar tot un procés cognitiu de construcció del significat i d’interpretació d’un missatge pronunciat oralment. Escoltar demana un paper actiu i participatiu, demana respecte per part de l’emissor i les seves idees, demana ser objectiu per intentar entendre que ens diu l’altre. Un bon oient sap descobrir els objectius, els propòsits de l’orador i les idees principals del missatge i sap reaccionar al missatge i parlar quan acaba l’orador.
Competència comunivativa
A la classe de COED del passat dilluns hem parlat sobre la competència comunicativa, i l’Imma ens ha donat una fotocòpia on està resumit el tema en qüestió, la competència comunicativa.
Considero important tota la fotocòpia, per tant només posaré la part final on es defineix la competència comunicativa i quins són els seus components.
La competència comunicativa és el terme general per definir la capacitat comunicativa d’una persona, capacitat que abraça el coneixement de la llengua i l’habilitat per utilitzar-la. L’adquisició d’aquesta competència es configura a partir de l’experiència social, les necessitats i les motivacions.
Els components de la competència comunicativa són:
- Competència lingüística/ gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic.
- Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d’ús i s’ocupa de la situació comunicativa.
- Competència discursiva: fa referència a l’habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
- Competència estratègica: es refereix a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o compensar les interrupcions que en puguin sorgir.
Treballar la competència lingüística m’ha fet veure la importància de ser competent a l’hora de comunicar-se i també de com s’assoleix una bon nivell de competència comunicativa.