Setmana extraordinària: Dilluns

El dilluns de la setmana extraordinària vam assistir a una conferència que va fer
l’Eulàlia Bosch és una professora de filosofia que entre les seves obres més importants destaquen dues: Un lloc anomenat escola i El plaer de mirar.

La conferència es titula Fer de Mestres, i la resumiré amb els apunts que vaig prendre:

Fer de Mestre per a Eulàlia Bosch hauria de ser un programa, una sèrie de conferències, on hauríem d’assistir a les diferents conferències per reflexionar sobre la feina de mestre.
Quan es parla de magisteri es pensa en els nens, però hauríem de pensar en els nens que creixen. La relació amb els nens la pensem de forma estàtica, però aquests nens estan en canvi constant i nosaltres també com a professors. Aquests nens creixen i nosaltres som davant per fer-los créixer.
Eulàlia Bosch parla sobre l’estrangeria, fa una comparació del que ens és familiar i del que no, i els nens encara han d’assolir aquesta relació perquè són nous en aquest món, per tant els hem de guiar.
També fa una comparació sobre viure a la ciutat, diu que en una ciutat tots som mestres de tots, i que aprendre a viure a la ciutat fa veure si ets on has de ser o no.
Fa referència sobre la singularitat del nen, i que el mestre l’ha d’ajudar, que ha de pensat també en el futur del nen, no tan sols en el present.
Posteriorment ens parla sobre la ciutat, diu que la hem de conèixer bé per aprofitar tots els recursos que ens ofereix per a l’educació dels nens i saber-los utilitzar alimentant la seva curiositat, fent-los de guia i acompanyant-los en el seu aprenentatge.
Metàfora escola-ciutat: Els estudiants són com vaques. Les vaques surten de l’estable al camp a buscar menjar i després tornen per rumiar. Els estudiants han de sortir a buscar el seu coneixement i tornar a l’escola a rumiar-lo.
Els nens son curiosos per naturalesa, i el mestre està obligat a alimentar aquesta curiositat, la única cosa que no pot fer un mestre es no alimentar la curiositat d’un nen. Parla sobre les diferents arts per despertar l’integrés d’un nen.
Finalitza dient que és diferent fer de mestre i ser mestre. S’arriba a ser mestre quan amb l’ajut de les arts pots guiar a algú que creix. Per ser docent cal voler ser savi, i fer de mestre equival a ser acomodador d’un nen, buscar quin és el seu lloc i portar-lo pel millor camí.

Jo la vaig considerar una conferencia apassionant, parlava sobre temes del meu interès i amb bones exemplificacions que facilitaven la seva comprensió.